TISSATGE

Segons el lligament, o combinació dels fils d'ordit amb els de trama, els teixits poden ser de tafetà, de sarjà i de setií o ras.

El tafetà és el lligament més senzill. Cada fil de trama passa alternativament per sobre i per sota dels fils d'ordit. Aquest lligament permet obtenir teixits que no tenen ni dret ni revés. Algunes teles fetes amb lligament de tafetà són la batista, les teles de lli i la lona.

El lligament de sarja fa una mostra en diagonal amb més o menys relleu, i té dret i revés. Els punts de lligament es desplacen un espai cap al costat en cada passada que fa la trama. Dos exemples de teixit de sarja són la gavardina, que pot ser d'estam o de cotó, i la roba texana.

En el lligament de setí o ras, el fil d'ordit passa per sobre de quatre passades de trama, o a l'inrevés. En el primer cas, el teixit resultant és el setí; en el segon, el ras. Tant l'un com l'altre tenen un ordit molt espès i dens, per això la superfície és tupida i llisa.

FILATURA

La fase de filar consisteix a estirar, torçar i cargolar les fibres per obtenir-ne un fil continu i resistent. Quan s'estiren, es posen les fibres paral·leles; quan es torcen, s'uneixen unes fibres amb les altres, i quan es cargolen, es preparen per als processos següents.

El tissatge és el procés d'elaboració de teixits i peces de roba a partir de fils. Els teixits convencionals, anomenats plans o de calada, es formen encreuant dos conjunts de fils:

Els fils d'ordit, disposats longitudinalment, que determinen la llargada i l'amplada de la peça de roba.

Els fils de trama, que s'entrellacen transversalment amb els d'ordit.

Els teixits es caracteritzen també per la densitat, que és el nombre de fils per centímetre de teixit, i pel lligament, que és la manera com s'entrecreuen els fils d'ordit i de trama.

FIBRES NATURALS

Les fibres d'origen vegetal estan formades principalment per cel·lulosa i poden procedir de les llavors, com el cotó i el miraguà; de les tiges, com el lli, el jute i el cànem; de les fulles com el sisal, el rami o l'espart, o del fruit com la fibra del cocoter. El cotó i el lli són les que es fan servir més, sobretot per a teixits d'ús personal i domèstic.

Les fibres d'origen animal estan formades per substàncies a base de proteïnes i es poden obtenir de la llana d'ovelles i moltons, de pèls de cabra, de conill d'angora, d'alpaca, vicunya i de camell; i de la seda dels capolls de cucs de seda. La seda és l'única fibra tèxtil que la natura produeix en forma de filament.

Les fibres d'origen mineral s'obtenen de la descomposició de certes roques, com l'amiant; de metalls dúctils, com l'or i la plata, i del vidre tractat a temperatures elevades.



Les fibres químiques
Les fibres artificials s'obtenen de la transformació de matèries naturals, com l'acetat de cel·lulosa de la fusta de certs arbres. El raió va ser la primera fibra artificial obtinguda per aquest procés. Actualment hi ha tres tipus de raió: raió cuproamoniacal, raió d'acetat i raió de viscosa.

Les fibres sintètiques s'obtenen a partir de productes derivats de combustibles fòssils, com el petroli. La primera fibra obtinguda per aquest procediment va ser el niló, que es va comercialitzar l'any 1939. Altres fibres sintètiques són el polièster o tergal, l'acrílica, i l'elastà o licra.

ACTIVITATS

1. Eines per als teixits
Com en qualsevol procés industrial , el tèxtil disposa d'eines i procediments propis ,alguns segur que els has fet servir algun cop.
*Quines eines coneixes relacionades amb la producció de fils,teixits i vestits? Tisores , agulla , fils...etc.
2.La natura genera fils
Fes una llista de matèries primeres naturals que coneguis i de les quals es puguin obtenir fibres i fils.
Cotó , llana , seda.
3.Qui és el sastre?
Sabries explicar què és un sastre? una persona que confecciona roba.
Hi has anat alguna vegada? No
Creus que els teus avis podrien respondre satisfactòriament aquestes preguntes ? Si.
6.Explica les diferències que hi ha entre les fibres següents:
fibra natural i fibra química.
les naturals s'obtenen a partir de productes vegetal animal...
fibra artificial i fibra sintètica:
artificials s'obtenen de la transformació de materies naturals , i la sintètica  s'obtenen a partir de productes derivats de combustibles.
llana i amiant:
es poc resistent i amiant es flexible
fibra aïllant i fibra higroscòpica.
higroscòpica:permet aillar la calor.
7.Explica quins són els avantatges i els inconvenients que tenen les fibres químiques respecte de les fibres naturals.Quines de les característiques necessàries de les fibres tèxtils no compleixen altres materials , com ara el paper o ferro?
les químiques se adaptan a lo que necessitem
8.Relaciona les seguents peces de roba amb la propietat fonamental que les fan aptes per al seu ús.
Paraigües -  alta higroscopicitat
Roba interior - poc absorbent
Mitges - elàstica
Camisa d'estiu - fresca
Folre d'americana - suau i llustrosa
Bufanda - proporciona calor
Maies per fer esport - aïllant tèrmic
Passamuntanyes dels pilots de f1 - inconmustible
10.Saps si la roba adaptada a diferents condicions: vestit de bany , impermeable , roba de mudar , etc. se sotmet a processos difernts durant la seva fabricació?si
Quins creus que poden ser?diferents productes per la calor
11.Completa l'explicació del procés de teixir a partir de les paraules seguents:
L'acció de teixir es fa al telar encreuant uns fils longitudinals , l'ordit , amb uns altres de transversals , la trama.Els elements bàsics del teler són els lliços i la llançadora.Els lliços aixequen alternativament els fils de l'ordit ;quan uns fils són a dalt i els altres a baix , es forma un angle anomenat calada el fil de la trama s'encreua formant la calada.Aquest procés es repeteix i així es va formant el teixit.
15.Analitza el procés de confecció per a un tipus concret de peces de roba.
a)aillant termic , impermeable
b)poliester
c)comode
18.Reflexiona sobre el teu vestuari personal i respon aquestes preguntes.
a)ahir
b)anys
c)ja no està de moda

Els tractaments químics

Un conservant és una substància química natural o sintetitzada que frena o destrueix els microorganismes presents en un aliment.

La sal és un conservant que augmenta la salinitat de  l'aigua de l'aliment per impedir  que els microorganismes en disposin.

El sucre actua de manera similar a la sal : limita l'accés dels microorganismes a l'aigua i se sol combinar amb mètodes físics.

El fumatge és un tractament que conserva l'aliment gràcies a la introducció de substàncies antimicrobianes presents al fum

La fermentacíó és un procés complex realitzat en condicions anaeròbiques per microorganismes no tòxics, que modifiquen la composició dels aliments i en milloren les propietats organolèptiques i nutritives, alhora que n'asseguren la conservació. La fermentació actua sobre els sucres naturals de l'aliment i en resulten substàncies que creen un ambient desfavorable per als microorganismes. N'hi ha de diversos tipus:

La fermentació làctia, que produeix àcid làctic. S'utilitza en la fabricació del iogurt i el mató. Si es combina amb la sal, s'allarga la conservació de formatges, carns i verdures.

La fermentació alcohòlica, que produeix alcohol. S'utilitza per obtenir begudes alcohòliques derivades del raïm (vi), l'ordi (cervesa), la canya de sucre (rom), l'arròs (sake), les pomes (sidra), etc. L' addició controlada de sucre i alcohol en aquestes begudes permet posteriors transformacions que originen nous derivats alcohòlics, com els licors, els vins dolços, el cava, etc., que tenen característiques organolèptiques molt diferents.

La fermentació acètica, que produeix àcid acètic a partir de l'alcohol del vi per obtenir el vinagre. El vinagre i altres productes resultants de la fermentació es poden fer servir com a conservants, per exemple, les fruites en alcohol i les verdures en vinagreta.